Ja fa temps que llegim, i també veiem, com les persones perden afecte per tot el que envolta la política. Actituds, fets, reaccions o paraules fan que cada cop es vegi amb pitjors ulls a tota la política en general i als polítics en concret. Ja què, finalment, sempre tendim a personalitzar les coses.
Hem vist com en diferents debats, els representants electes de la ciutadania, estan més pendents de faltar-se el respecte entre ells que d’escoltar al seu interlocutor. Han estat més pendents de fer un bon teatre, que d’assumir les seves pròpies actuacions. Han estat més pendents de criticar que d’aportar criteris propis i programari diferent i esclaridor de la seva posició fent propostes creatives i enriquidores que permetin sumar esforços.
Tot, sota una lluita personalista vers el poder, sense tindre en conte els problemes reals i diaris que ens envolten a les persones.
En política, cal retornar al “savoir faire”, saber estar, entendre, escoltar i guardar les formes. El saber estar en cada moment i tots els llocs, guardant el respecte a les persones i treballant per les persones. Cal entendre que no hem d’utilitzar el descrèdit de l’altre per fer millor les nostres propostes. Com ja he dit altres vegades, hem d’escoltar i després, a ser possible, consensuar. Mai imposar un criteri personal. Hem de ser coherents; no hi ha quelcom que contribueixi més a la comunicació efectiva que la coherència a l’hora de comunicar, i alhora, no hi ha res més demolidor que la incoherència.
Si no hi ha “savoir faire”, si que cada cop hi haurà més allunyament entre pobles i governants.
3 comentaris:
¿Os habéis puesto deacuerdo tu y el Jordi Soler para hablar de lo mismo? Los dos en vuestros escritos de hoy reclamáis otras formas de hacer política a todos los niveles (gobierno y oposición)
Siempre es bueno pensar que sigue habiendo gente de la política local que reclama valores tan básicos como necesarios.
Creo que Carles y el Jordi tienen buenas ideas y son buena gente. Yo les sigo (más al Solé, lo confieso) y me parecen de los más sensatos, al igual que algun que otro de ABG, aunque estos últimamente parecen un poco perdidos entre tanto insulto.
Bien Carles, bien Jordi
Mucha suerte a los dos
El savoir faire es porta, no s'apren.
Aquest es un dels molts motius que fallen les persones i per tant no tothom està preparat per governar un poble. En la vida de les empreses també passa, però el risc es seu, no d'un colectiu de contribuients que paga religiosament perque les administracions funcionin i les persones actuïn amb tranparència i honestedad i vetllin pels diners públics, no pels inetessos particulars.
Publica un comentari